A la Torredembarra del segle XVIII, concretament l’any 1763, segons el llibre “Església i societat a l’Arxidiòcesi de Tarragona durant el segle XVIII” de l’autor Eugeni Perea, es van elaborar els estatuts de la Confraria del Santo Christo, que era la que s’encarregava dels actes de la Setmana Santa torrenca, tot i que es conserven manuscrits on diuen que 100 anys abans la Confraria ja desenvolupava la seva activitat.
La referència més antiga, que van localitzar els historiadors Jordi Suñé i David Morlà, dels Armats de Torredembarra és la data del 1828. La data prové dels llibres d’actes de la Confraria i Congregació de la Sang de Nostre Senyor Jesucrist de Tarragona, on hi figura que aleshores els Armats de Tarragona volien renovar el seu vestuari i buscant poder construir nous cascs, l’estanyer tarragoní Ramon Garcia, els va oferir un model de casc que ja havia fet pels Armats de Torredembarra i que venia a cinc pessetes la unitat. Una representació dels Armats de Tarragona va anar a Torredembarra a veure com eren els cascs i, fins i tot, s’emportaren un vestit sencer d’Armat per tal de treure’n el patró. Finalment ni el model de casc ni el vestit no van agradar als tarragonins que cercaren altres models. Amb aquestes dades sabem, si més no, que l’any 1828 a Torredembarra existia una colla d’Armats organitzada i que tenia un vestuari i cascs metàl•lics diferents als de Tarragona. És, doncs, més que probable que ja existís un grup d’Armats abans d’aquesta data, però en tot cas, fins al moment no en tenim constància.
Ja més endavant sabem, gràcies al treball del historiador torrenc Jordi Guasch, que l’any 1925 el llavors rector de la Parròquia, Mn. Joaquim Boronat, va fer un inventari que tracta, entre altres, dels objectes propis de la Setmana Santa.
Allí trobem constància escrita de la cohort romana a la nostra vila doncs el inventari ens diu que eren onze centurions amb les seves corresponents llances, tambors i estendard.
També, i ja per tradició oral, sabem que aquests Armats del primer quart del segle XX es vestien al Cafè de Dalt i es recorden com a Capità Manaies en Josep Agràs i Artur Solé, i com a timbaler en Pau Mercadé; els encarregats del manteniment del vestuari eren els membres de la família Roig Virgili.
Els Armats acompanyaren la processó del Sant Enterrament fins l’any 1936, any en que la Guerra Civil va provocà la desaparició total dels vestits juntament amb els quatre Misteris i tota la resta d’objectes relacionats amb la Setmana Santa.
L’any 1962, per iniciativa de varies senyores del poble encapçalades per Ramona Roig, i per subscripció popular, es va poder recuperar la tradició dels Armats, adquirint, de segona mà als Armats de Tarragona les cuirasses i els cascs. Els escuts es van fer al taller de l’artesà Mas de Vila-seca , els vestits foren confeccionats de manera voluntària per les mateixes senyores i les sandàlies les va fer el que esdevindria Capità Manaies fins l’any 1994, l’Antonio Pallàs.
L’any 1992 el grup necessitava una remodelació urgent, i va ser aleshores quan una colla de gent jove engrescada va aconseguir la renovació total del vestuari, que es presentaren el 27 de març de 1994, i la consolidació dels Armats que es transformaren en la Confraria de la Creu- Armats de Torredembarra, organitzadora des de llavors del Via Crucis i la Processó del Divendres Sant a Torredembarra.
Des de l’any 2000, a part de lluir la bandera de la Confraria, s’edita i es presenta anualment el llibre-opuscle, un acte que reuneix un nombrós públic al pati de l’alcassaba del Castell-Palau dels Icart, actual seu consistorial de la vila, i que ha esdevingut el tret de sortida dels actes de Setmana Santa a Torredembarra.
La Confraria,moguda per l’afany de conservar, millorar i ampliar les tradicions ha creat una Banda de 20 Timbals, un grup d’Aspirants i un de Penitents que acompanyen el Sant Crist, i ha aconseguit que la Processó del Divendres Sant sigui la més participativa i concorreguda de les rodalies. També l’any 2002 va recuperar les Caramelles creant un grup, dirigit pel mestre Lluís Batet, que surt a cantar el diumenge de Pasqua pels carrers de la vila. Sis anys més tard l’entitat va editar el llibre “La Veu del Poble, més de cent anys de cant coral a Torredembarra” dels autors David Morlà i Jordi Suñé on es recullen dades i fotografies sobre aquesta tradició tant arrelada a Torredembarra.
Des de l’any 1994, i de manera ininterrompuda cada Dimecres Sant, els Armats participen encapçalant la Processó del Dolor de Tarragona, convidats per la Germandat de Nostre Pare Jesús de la Passió.
Els Armats també han participat en les Trobades d’Armats, Manaies i Estaferms de tot Catalunya que s’han organitzat a les ciutats de Banyoles, Mataró i Lleida.
L’any 2008, i amb motiu de la commemoració del 250è aniversari dels Armats de Tarragona, participaren en una jornada històrica desfilant pels carrers més emblemàtics de la Tarraco Imperial, juntament amb els Armats de la ciutat, els de Girona, Mataró i Montblanc.
L’any 2011 i 2012, en motiu del 50è Aniversari de la Recuperació dels Armats, es van fer un reguitzell d’actes on destaquem l’edició d’un llibre de la Història dels Armats de Torredembarra, que la Confraria de la Creu va encarregar als historiadors locals Jordi Suñé i David Morlà; una exposició retrospectiva a la Sala Lluís d’Icart de Torredembarra i la Desfilada Commemorativa pels carrers de la vila acompanyats pels Armats de Tarragona i de Mataró el dia 21 d’abril de 2012.
Actualment els Armats estan formats per vint-i-nou persones, 16 soldats, 8 tambors, 1 trompeta, 1 Vexillum, 2 Signums i el Capità Manaies. A més dels encreuaments i evolucions que fan en el seu recorregut, practiquen tres tipus de pas diferents que ells anomenen: pas del Sastre, pas de soldat i pas d’Armat.